En el següent vídeo na Sònia Fernández-Vidal exposa de forma planera i brillant les principals característiques i principis de la ciència en general i de la física quàntica en particular. Sens dubte, visionar aquest programa us vindrà molt bé a l'hora de realitzar els qüestionaris dels capítols 8, 9 i 11 d'Una breve historia de casi todo. En les properes dues setmanes (fins al 30 de novembre) haureu de fer un comentari en aquesta entrada explicant allò que més us ha cridat l'atenció del que s'explica al vídeo.
Hola soc na Tamara Rodíguez de 1rA de batxillerat lo que més m'ha impresionat ha sigut quan l'electró tenia que passar per dos espais i es separava per passar i després quan passava es tornava a ajuntar i en comptes de formar dues línies formava moltes línies, però si li posaven un objecte que li observés l'electró també es separava per passar i després es tornava a ajuntar però aquesta vegada només formava dues línies és a dir les que tenia que formar.
ResponEliminaAixò és lo que més m'ha agradat
Doncs en aquest vídeo m'han cridat l'atenció diverses coses, per exemple: el que tot sigui pràcticament buit, es una cosa que és casi impossible de pensar, que si buidéssim tot l'espai que hi ha entre tots els àtoms de tota la humanitat només emplenaríem un terrós de sucre, em sorprèn totalment.
ResponEliminaO com la ment ens pot jugar aquestes passades de ni tan sols reaccionar davant un canvi d'una persona a una altra totalment diferent, com surt al vídeo.
Però el que potser el que més m'ha sorprès és que una partícula pugui anar en una direcció i al mateix temps pugui anar en una altra, i com al haver-hi un observador aquestes partícules sols segueixen un camí.
M'ha paregut un vídeo molt interessant.
Pablo Ballesteros.
Em sembla sorprenent que el fet de que hi hagi partícules que esquivin la llum i siguin invisibles i que les partícules fonamentals tinguin l'habilitat de travessar materials, però no un cos complet d'ésser humà.
ResponEliminaD'altra banda, en un futur podrem avançar gràcies a la ciència en el camp de la medicina, cosa important per l'ésser humà.
També m'ha cridat l'atenció el fet de buidar els espais d'entre els àtoms de tota la humanitat, i tota la gent quedaria reduïda a un tarró de sucre.
Per altre costat, que es consideri la llum com una ona i al mateix temps com una partícula es un esdeveniment xocant; es considera que és una ona però també es considera que té matèria corpuscular, gràcies a l'efecte fotoelèctric.
Basant-nos en el concepte de realitat, em sorpren com es veu des del punt de vista quàntic: que tot existeix a l'hora; la vida i la mort, per exemple, coexisteixen al mateix temps.
Em crida molt l'atenció el comportament de l'electró. Si no s'analitza el seu moviment, pot dividir-se, però si s'està analitzant, es comporta con una sola partícula.
En aquest vídeo, na Sònia ens intenta iniciar al món de la física quàntica, ens intenta explicar que és i com funciona tot això de la física quàntica.
ResponEliminaPer començar, ens mostra unes afirmacions del científic Arthur C. Clarke que diuen: "Qualsevol tecnologia prou avançada, és indistingible de la màgia" i "L'única manera de descobrir els límits del possible és aventurar-se cap a l'impossible". Aquestes afirmacions ens intenten explicar que no sempre la realitat és tal qual la veim o pensem que és, que hi ha coses que encara que ens puguin semblar cosa de màgia, poden existir. Per explicar aquesta idea ens dóna l'exemple de que la matèria està gairebé buida, que si ajuntéssim tots els àtoms que formen la humanitat i els hi llevàssim tot l'espai buit, només ocuparien el volum d'un tarró de sucre; cosa que difícilment ens podem imaginar perquè el nostre cervell no percep la matèria com una cosa gairebé buida. També posa un vídeo en el que uns científics varen fer un experiment per observar com el cervell ens fa veure la realitat. L'experiment consistia en que un dels que feien l'experiment anava pel carrer i li preguntava a qualsevol persona que passés per allí que l'indiqués com s'arribava fins a un lloc, mentre la persona del carrer li intentava explicar passava entre ells dos un cartell enorme i es canviava la persona que demanava amb el mapa i la gent del carrer no s'en adonava, al principi l'estranyaven però era com si el cervell els hi digués que no podia ser que fos una altra persona, que ho deixessin estar, i seguien explicant-li per on s'arribava fins al lloc que li demanaven. Aquest experiment els va fer preguntar-se: El cervell creu el que veu o veu el que creu?
M'ha crida't l'atenció bastant també un altre dels experiments que ella ens mostra, en els que es llancen electrons (trossets de matèria) per una ranura i es dibuixa una sola franja, com passaria en les bales. Després es llancen una altra vegada electrons però per dues ranures, hauria de passar com en el cas de les bales que es dibuixessin dues franges, però no va ser així, es va generar un patró d'interferències, com en les ones. Els físics pensaren que això es podia deure a que els electrons xocaven entre sí i creaven aquest dibuix, així que van provar de llançar els electrons un per un; però al final acabava generant-se el mateix, un patró d'interferències. La conclusió era que cada electró surt com una partícula, es converteix en una ona de possibilitats, passa per les dues ranures i interfereix amb ell mateix fins que colpeja la paret com si fos una partícula. Els científics van quedar impressionats i el que van fer va ser posar un petit objecte de mesurament, com un petit ull, per veure com aquest electró es dividia en dos i passava per les dues ranures al mateix temps. Però en aquell moment tot va canviar. Pel simple fet d'estar observant aquesta partícula, va triar passar només per una de les dues ranures, i com a resultat, ja no va aparèixer aquell patró d'interferència, sinó que van aparèixer les dues franges; es va tornar a comportar com si fos una partícula. I aquí els científics es començaren a preguntar, què és la realitat? què és l'observador? O com influeix l'observador en allò que està intentant mesurar o observar? Y així van quedar atrapats en el món de la física quàntica.
La física quàntica el que diu es què la consciència està afectant la realitat que ens envolta, però que l'observador no pot triar la realitat.
I per finalitzar, el que és molt interessant del que diu na Sònia es que si la realitat va passar de mans de l'església a mans de la ciència, com a societat hem d'aprendre que la responsabilitat de definir-nos el que és la realitat tampoc se l'hem de deixar a la ciència, és a dir, que els científics estan limitats a l'hora de donar respostes.
El que més m'ha cridat l'atenció d'aquest vídeo ha set la part en que una persona li demana ajuda, sobre un mapa, a una persona desconeguda, i aquesta persona que li demana ajuda, s'intercanvia amb una altra persona, fins hi tot del sexe diferent. L'altra persona que li esta resolvent els dubtes tarda en reaccionar i no es dona compte fins a uns instants, que aquella no era la persona qui li havia demanat l'ajuda des del principi, sinó que era una persona totalment diferent. En canvi, la persona li segueix explicant amb tota normalitat el que li havia demanat la primera persona.
ResponEliminaGabriel Domínguez: el que més m'ha cridat l'atenció és quan està explicant sobre l'àtom i na Sònia Fernández diu que si agaféssim tots els àtoms de de totes la humanitat, els àtoms podrien ser com un glaçó de sucre.
ResponElimina